Transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i emissor. Físicament, la base sempre està entre l'emissor i el col·lector: un petit corrent o voltatge aplicat a un dels terminals controla el corrent als altres dos. El transistor és el component principal de tota l'electrònica moderna i pedra angular dels dispositius electrònics moderns, i s'utilitza en ràdio, telefonia, ordinadors i altres sistemes electrònics. El transistor se cita sovint com un dels majors èxits del segle XX, i alguns el consideren un dels més importants avenços tecnològics en la història de la humanitat. Alguns transistors són envasats individualment, però la majoria es troben en circuit integrats.
RESISTÈNCIES
La resistència elèctrica o resistor és un component electrònic de dos terminals que ofereix resistència al pas del corrent elèctric, d'acord amb la Llei d'Ohm.
CODI DE COLORS
Resistors ajustables, s'utilitzen quan la necessitat d'ajust no és
freqüent, es posen sobre la placa del circuit imprès i, per tant són poc
accessibles.
Amb el terme de resistències ajustables es designa un tipus de
resistor que permet una certa regulació dels paràmetres elèctrics de
resistència, corrent i tensió, però només es pot ajustar un nombre
limitat de vegades. Disposen de tres terminals, dos determinen una
resistència R constant i el tercer és mòbil, de manera que és possible
ajustar la resistència entre 0 i R en funció de la posició que ocupi
aquest contacte mòbil.
DIODES (I LED)
En electrònica un díode és un dispositiu electrònic no lineal i polaritzat format per dos elèctrodes actius. El seu funcionament es pot extrapolar al d'una vàlvula hidràulica; així com una d'aquestes vàlvules antiretorn només deixen passar l'aigua en un sol sentit, un díode només deixa circular el corrent elèctric en un únic sentit i el bloqueja en el sentit contrari restringint el moviment dels electrons.
Un díode LED, acrònim anglès de Light Emitting Diode (díode emissor de llum) és un dispositiu semiconductor que emet llum incoherent d'espectre reduït quan se'n polaritza de forma directa la unió PN i és travessat per corrent elèctric. El color
depèn del material semiconductor emprat en la construcció del díode, i
pot variar des de l'ultraviolat, passant per l'espectre de llum visible,
fins a l'infraroig. El dispositiu semiconductor està comunament encapsulat en una coberta de plàstic
de major resistència que les de vidre que usualment s'usen en les
peretes. Encara que el plàstic pot estar acolorit, és només per raons
estètiques, ja que això no influïx en el color de la llum emesa.
CONDENSADOR
Un condensador és un dispositiu que emmagatzema energia en el camp elèctric que s'estableix entre un parell de conductors els quals estan carregats però amb càrregues elèctriques oposades. Històricament els condensadors han adoptat la forma d'un parell d'armadures de metall,
ja siguin planes o enrotllades en un cilindre, però de totes maneres
entre qualsevol parell de conductors en qualsevol disposició sempre es
dóna el fenomen de la capacitància.
FONT DE TENSIÓ

CIRCUITS
![]() |
En electrónica, “circuito impreso”, “plaqueta de circuito impreso” mal traducida como “"tarjeta" de circuito impreso” (del inglés: Printed Circuit Board, PCB), es la superficie constituida por caminos, pistas o buses de material conductor laminadas sobre una base no conductora. El circuito impreso se utiliza para conectar eléctricamente a través de las pistas conductoras, y sostener mecánicamente, por medio de la base, un conjunto de componentes electrónicos. Las pistas son generalmente de cobre mientras que la base se fabrica generalmente de resinas de fibra de vidrio reforzada, Pertinax, pero también cerámica, plástico, teflón o polímeros como la baquelita.
Un circuito integrado (CI), también conocido como chip, microchip, es una estructura de pequeñas dimensiones de material semiconductor, normalmente silicio, de algunos milímetros cuadrados de área, sobre la que se fabrican circuitos electrónicos generalmente mediante fotolitografía y que está protegida dentro de un encapsulado de plástico o de cerámica. El encapsulado posee conductores metálicos apropiados para hacer conexión entre el Circuito Integrado y un circuito impreso.

La placa de proves, també coneguda com a protoboard o breadboard, és una placa d'ús genèric reutilitzable o semi permanent, usada per construir prototips de circuits electrònics amb soldadura o sense. Normalment s'utilitzen per a la realització de proves experimentals. A més dels Protoboard plàstics, sense soldadura, també existeixen al mercat altres models de plaques de prova.
ESQUEMES DE CIRCUITS I SIMBOLS D'ELEMENTS
ESQUEMA CICRUIT ELÈCTRIC
ESQUEMA DIVISOR DE TENSIÓ
SíMBOLS DE CIRCUITS ELECTRÒNICS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada