ELECTRÒNICA
Aparells electrònics:
Circuits electrònics:
dimarts, 15 de desembre del 2015
dimarts, 17 de novembre del 2015
Instal.lacions de calefacció i climatització
La sensació de confort ambiental a l’interior d’un edifici es determina per les condicions de temperatura (de 20 a 22 ºC a l’hivern i de 24 a 26 ºC a l’estiu) i d’humitat relativa de l’aire (45 % - 60 %), amb independència de les condicions climàtiques de l’exterior. Per mantenir la temperatura de l’edifici en aquestes condicions s’utilitzen les instal·lacions de calefacció a l’hivern i les de refrigeració a l’estiu, o bé les de climatització que, a més d’escalfar o refrigerar l’aire, permeten controlar la humitat.
La instal·lació de calefacció controla la temperatura interior de l’habitatge i la manté superior a la de l’exterior. La instal·lació de refrigeració controla la temperatura i la manté inferior a la de l'exterior. La instal·lació de climatització controla la temperatura i la humitat de l’habitatge i les manté en els valors adequats per al confort ambiental.
LA INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ
Calefacció per convecció natural
Calefacció radiant
Caldera
Vas d'expansió
Circuit de distribució de la calor
dimarts, 10 de novembre del 2015
Instalacions Elèctriques
La instalació eléctrica té la funció de subministrar energia elèctrica a
l'habitatge, tot garantint la seguretat de les persones i el bon
funcionament dels aparells i de la mateixa instal·lació.
La instalació eléctrica d'un habitatge està formada per diferents circuits independents, de manera que si es produeix una avaria en un circuit el altres continuen funcionant.
L'actual REBT vigent des de setembre de 2003, determina 2 nivells o graus d'electrificació per als habitatges:
- Electrificació bàsica: Disposa d'un mínim de 5 circuits, per a l'utilitazació dels dels aparells d'us comú. Permet el funcionament simultani d'una poténcia total no inferior 5750 W a 230V.
- Electrificació elevada: Disposa de més de 5 circuits que permet el funcionament simultani d'una potència total no inferior 9200W a 230V.
Elements constitutius de la instal·lació eléctrica:
 |
| Comptadors |
 | |||
| Quadre de comandament i protecció |
L’interruptor diferencial (ID): Protegeix les persones del perill d’electrocució per descàrregues elèctriques, en eliminar-les o reduir-les a valors d’intensitat que no són perillosos per al cos humà. La seva funció és detectar corrents de fuita en la instal·lació i, per tant, evitar molts accidents.
Els petits interruptors automàtics (PIA). Protegeixen tots els circuits contra sobrecàrregues i curtcircuits; per tant, hi ha tants PIA com circuits tingui la instal·lació interior. N’hi ha de diferents In (5, 15, 20 o 25 ampers). Perquè el circuit funcioni correctament cal que el PIA subministri la potència màxima susceptible de funcionar simultàniament en aquest circuit.
El born de terra o de protecció: la seva funció és connectar la presa de terra amb el circuit de connexió a terra de la instal·lació interior. S’utilitza per comprovar l’aïllament dels conductors actius o fases respecte del terra.Els conductors: són els cables que enllacen els diferents elements del circuit per portar el corrent fins als receptors. Són de coure i estan aïllats amb un recobriment de material plàstic.
En el REBT s’especifica la intensitat màxima admissible per a cada conductor segons la secció, el tipus de material aïllant i el sistema d’instal·lació. Per identificar els conductors s’utilitzen recobriments de diferents colors: marró, negre o gris per als conductors de fase, blau per al neutre i verd-groc per al de protecció. Els aparells de comandament són els dispositius que ens permeten maniobrar o governar el funcionament de la instal·lació elèctrica, segons la nostra voluntat: interuptors, polsadors, commutadors i creuaments. S’instal·len dins de caixes aïllants, generalment, encastades a la paret.
Els receptors
Els electrodomèstics: són els aparells que funcionen amb energia elèctrica: làmpades, rentadores, frigorífics, ordinadors, equips de música, aparells de TV, etc. |
| Endoll |
 |
| Electrodomèstics |
Per informar als consumidors de l’eficiència energètica dels electrodomèstics que ofereix el mercat, als països de la UE hi ha instaurat el sistema d’etiquetes energètiques. Cada electrodomèstic es classifica, segons el consum elèctric, dins d’una de les set classes energètiques: de la lletra A, per als més eficients, fins a la lletra G, per als menys eficients.
 |
| Etiqueta |
Rebut de la llum:
Manteniment, conservació i seguretat
El
titular de la instal·lació és el responsable de l'ús, el manteniment,
la conservació i la seguretat d'acord amb la REBT. El més recomanable és
revisar la instal·lació elèctrica cada 5 anys. Tant les reparacions com
les revisions les ha de fer un instal·lador autoritzat.
Les
electrocucions o els incendis solen ser causats per l'ús d'un aparell
en mal estat, defectes d'aïllament, instal·lacions defectuoses o
actituds incorrectes. Per evitar això cal seguir els següents consells:
- Cal tenir l'instal·lació amb els elements de protecció adecuats (i que funcionin correctament): ID, PIA i presa de terra en tots els aparells amb una part metàl·lica accessible.
- Comprovar periòdicament que l'ID funciona correctament.
- Quan conectem un electrodomèstic que té presa de terra cal conectar-lo en una base d'endoll amb presa de terra.
- No connecteu habitualment electrodomèstics amb cables allargadors.
- No abuseu dels lladres (connexions múltiples) en un mateix endoll.
- Eviteu empalmar cables i si es fan connexions entre connectors cal fer-les dins de les caixes apropiades.
- No toqueu cap aparell amb les mans o els peus molls o sobre el terra humit.
- Al bany, no tingueu aparells elèctrics endollats a l'abast de la mà i eviteu que es mulli algun aparell.
- Si a casa i ha nens cal col·locar clavilles-tap de plàstic als endolls.
El
bany és la part de la instal·lació elèctrica més perillosa i per això
la REBT prohibeix la col·locació de qualsevol element elèctric a la part
de la dutxa o la banyera.
dimarts, 3 de novembre del 2015
Instalacions de Gas
La instal·lació de gas s'encarrega de fer arribar el gas combustible als gasodomèstics i d'evacuar, si és necessari, els gasos resultants de la combustió amb les màximes condicions de seguretat.
Els gasos d'ús domèstic és classifiquen segons l'estat en què és distribueixen i segons com se subministren fins arribar els habitatges.
Gasos liquats del petroli (GLP): Gas butà i gas propà. Es distribueixen líquids i s'han d'emmagatzemar en bombones o recipients de gran capacitat.
Gasos canalitzats: El gas natural i el gas manufacturat es distribueixen en estat gasós a través de canonades soterrades, des dels centres de distribució o producció fins els habitatges, segons si es tracta de gas natural o gas manufacturat (gas ciutat), respectivament.
Elements de les instal·lacions del gas
Les canonades:
Les claus de pas:
Comptador:
Els gasos d'ús domèstic és classifiquen segons l'estat en què és distribueixen i segons com se subministren fins arribar els habitatges.
Gasos liquats del petroli (GLP): Gas butà i gas propà. Es distribueixen líquids i s'han d'emmagatzemar en bombones o recipients de gran capacitat.
Gasos canalitzats: El gas natural i el gas manufacturat es distribueixen en estat gasós a través de canonades soterrades, des dels centres de distribució o producció fins els habitatges, segons si es tracta de gas natural o gas manufacturat (gas ciutat), respectivament.
Elements de les instal·lacions del gas
Les canonades:
Bombona:
Gasodomèstics:
cremador de flama blava
Factura de gas:dimarts, 20 d’octubre del 2015
Instalacions d'aigua
L'aigua es un servei bàsic serveix per beure, cuinar, rentar-nos, netejar, etc. Aquesta aigua ha de ser potable. L'aigua potable es aquella que es adequada per l'alimentació i no produeix alteracions a l'organisme.
Es necessari i imprescindible instal·lació d'aigua. Que està formada per la xarxa d'aigua sanitària i la xarxa de sanejament de les aigües residuals i les pluvials.
A la entrada de cada casa hi sol haver un registre amb la clau de pas general de l'aigua, que connecta, directament o a través de dipòsits, la instal·lació interior amb la xarxa de distribució municipal. Un comptador controla el consum, i d'aquí es canalitza fins cada punt d'utilització.
Si es tracta d'un bloc de pisos l'instalació a l'interior de l'edifici es ramifica per cada habitatge, i a cada ramificació hi ha un comptador i una clau de pas per controlar el consum i el pas d'aigua a cada pis.
La xarxa sanitària està formada per instal·lació d'aigua freda i la d'aigua calenta sanitària (ACS).
Per simplificar les instal·lacions i reduir-ne les despeses, les cambres que requereixen aigua solen estar l'una al costat de l'altra. En un habitatge és habitual trobar la cuina al costat, o molt a la vora, del bany, i en un edifici, que les cuines i els banys del pisos estiguin superposats
L'aigua circula dins les canonades. El més habituals són els tub multicapa:
Claus de pas: serveix per obrir i tancar el cabal d'aigua
El rebut de l'aigua: resum del que paguem a la companyia d'aigües.
Es necessari i imprescindible instal·lació d'aigua. Que està formada per la xarxa d'aigua sanitària i la xarxa de sanejament de les aigües residuals i les pluvials.
La xarxa d'aigua sanitària
És la instal·lació interior que permet el subministrament d'aigua freda i calenta a tots els punts de la cas on siguin necessaris.
A la entrada de cada casa hi sol haver un registre amb la clau de pas general de l'aigua, que connecta, directament o a través de dipòsits, la instal·lació interior amb la xarxa de distribució municipal. Un comptador controla el consum, i d'aquí es canalitza fins cada punt d'utilització.
Si es tracta d'un bloc de pisos l'instalació a l'interior de l'edifici es ramifica per cada habitatge, i a cada ramificació hi ha un comptador i una clau de pas per controlar el consum i el pas d'aigua a cada pis.
La xarxa sanitària està formada per instal·lació d'aigua freda i la d'aigua calenta sanitària (ACS).
Per simplificar les instal·lacions i reduir-ne les despeses, les cambres que requereixen aigua solen estar l'una al costat de l'altra. En un habitatge és habitual trobar la cuina al costat, o molt a la vora, del bany, i en un edifici, que les cuines i els banys del pisos estiguin superposats
L'aigua circula dins les canonades. El més habituals són els tub multicapa:
Claus de pas: serveix per obrir i tancar el cabal d'aigua
Aixetes: serveixen per obrir i regular el cabal d'aigua individualment
Sanejaments
Sifons: sistema de tancament hidràulic que permet evitar males olors a les llars
El rebut de l'aigua: resum del que paguem a la companyia d'aigües.
dimarts, 6 d’octubre del 2015
Viure i gaudir d'un habitage
Apart de la hipoteca un habitatge té altres despeses com per exemple:
La cuota comunitaria; les reparacions i el manteniment de l'edifici; assegurances d'incendi, de responsabilitat civil...; consums d'aigua i electricitat; Servei de neteja (escala, vestíbul, ascensor, aparcament...); Impostos i taxes...
L'IBI és l'impost sobre béns immobles, es paga cada any i es calcula en % del valor que l'Estat atribueix a l'habitatge. Aquest valor es coneix com a valor cadastral i sempre és inferior al preu que pugui tenir l'habitatge en el mercat immobiliari.
La cuota comunitaria; les reparacions i el manteniment de l'edifici; assegurances d'incendi, de responsabilitat civil...; consums d'aigua i electricitat; Servei de neteja (escala, vestíbul, ascensor, aparcament...); Impostos i taxes...
L'IBI és l'impost sobre béns immobles, es paga cada any i es calcula en % del valor que l'Estat atribueix a l'habitatge. Aquest valor es coneix com a valor cadastral i sempre és inferior al preu que pugui tenir l'habitatge en el mercat immobiliari.
L'accés a l'Habitatge
Promotors: Potser privada o pública. És privada quan el promotor es una persona particular o una empresa constructora o immobiliària. És pública quan el promotor es l'administració o una empresa pública.
Permisos: Llicència d'obres: S'atorga quan el tècnics municipals han revisat el projecte i s'ha comprovat que respecta les ordenances i les normes de seguretat i confort. Llicència de primera ocupació: S'atorga quan els tècnics de l'administració local comproven que l'habitatge s'ha construït segons el projecte i s'han respectat les ordenances. Cèdula d'habitabilitat: Serveix per poder contracte els subministraments bàsics (aigua, llum, gas, etc.). S'atorga quan s'ha comprovat que l'obra està totalment acabada i compleix totes les condicions per viure.
Hipoteques: Per tal de poder pagar un habitatge els bancs, presten diners a canvi del habitatge. Aquest préstec s'anomena hipoteca. El temps que trigues en tornar els diners al banc és el període d'amortització. L'entitat bancaria cobra una sèrie d'interessos a canvi del préstec. Aquest poden ser fixos o variables.
El fix no varia durant el periòdic d'amortització. El variable varia segons l'evolució de l'economia i per tant, va variant en funció del mercat hipotecari. El mixt és quan durant els primers anys l'interès es fix i després variable. Per saber el preu que té els diners al mercat hipotecari s'utilitzen index de referència. Que s'utilitzen per actualitzar el tipus d'interès al final de cada període de revisió. Els dos més usats són el IRPH i el Euribor. La TAE proporciona un tipus d'interès expressat en % que ens permet comparar diferents ofertes d'hipoteques.
Lloguer: El propietari d'un habitatge cedeix el pis perquè fem ús d'un temps determinat a canvi d'una quota mensual. Aquesta quota s'anomena renda o lloguer. Els habitatges es poden llogar amb mobles o sense, però han de disposar de les instal·lacions bàsiques i tenir en regla la cèdula d'habitabilitat. En el moment de fer el contracte el propietari normalment demana una fiança que es una quantitat equivalent a una renda mensual, i aquesta fiança li retorna al llogater quan finalitza el contracte.
Ajuts: Com que l'accés a l'habitatge es un dret, l'administració ajuda amb vivendes protegides per les persones que ho necesiten. Segons els ingresos familiars es fa un tipus diferents.
Regim especial -> Preu més baix -> Limit d'ingressos més baix
Regim general -> Preu mitjà -> Limit mitjà
Preu concertat -> Preu més alt -> Limit més alt
Permisos: Llicència d'obres: S'atorga quan el tècnics municipals han revisat el projecte i s'ha comprovat que respecta les ordenances i les normes de seguretat i confort. Llicència de primera ocupació: S'atorga quan els tècnics de l'administració local comproven que l'habitatge s'ha construït segons el projecte i s'han respectat les ordenances. Cèdula d'habitabilitat: Serveix per poder contracte els subministraments bàsics (aigua, llum, gas, etc.). S'atorga quan s'ha comprovat que l'obra està totalment acabada i compleix totes les condicions per viure.
Hipoteques: Per tal de poder pagar un habitatge els bancs, presten diners a canvi del habitatge. Aquest préstec s'anomena hipoteca. El temps que trigues en tornar els diners al banc és el període d'amortització. L'entitat bancaria cobra una sèrie d'interessos a canvi del préstec. Aquest poden ser fixos o variables.
El fix no varia durant el periòdic d'amortització. El variable varia segons l'evolució de l'economia i per tant, va variant en funció del mercat hipotecari. El mixt és quan durant els primers anys l'interès es fix i després variable. Per saber el preu que té els diners al mercat hipotecari s'utilitzen index de referència. Que s'utilitzen per actualitzar el tipus d'interès al final de cada període de revisió. Els dos més usats són el IRPH i el Euribor. La TAE proporciona un tipus d'interès expressat en % que ens permet comparar diferents ofertes d'hipoteques.
 |
 |
| IRPH 2000 - 2013 |
Lloguer: El propietari d'un habitatge cedeix el pis perquè fem ús d'un temps determinat a canvi d'una quota mensual. Aquesta quota s'anomena renda o lloguer. Els habitatges es poden llogar amb mobles o sense, però han de disposar de les instal·lacions bàsiques i tenir en regla la cèdula d'habitabilitat. En el moment de fer el contracte el propietari normalment demana una fiança que es una quantitat equivalent a una renda mensual, i aquesta fiança li retorna al llogater quan finalitza el contracte.
Ajuts: Com que l'accés a l'habitatge es un dret, l'administració ajuda amb vivendes protegides per les persones que ho necesiten. Segons els ingresos familiars es fa un tipus diferents.
Regim especial -> Preu més baix -> Limit d'ingressos més baix
Regim general -> Preu mitjà -> Limit mitjà
Preu concertat -> Preu més alt -> Limit més alt
dimarts, 29 de setembre del 2015
Distribució
Els habitatges estan distribuits, utilitzant envans i parets, en diferents espais anomentants habitacions o cambres: Menjador, sala, rebedor, cuina, bany, etc.
Un element molt important a les cambres es que disposin de finestra o porta per poder rebre la llum de l'exterior.
Les cambres s'agrupen en 4 zones principals: Zona de treball i serveis, zona per dormir i d'aïllament, zona per viure i estar i zona d'accés i circulació.
Un element molt important a les cambres es que disposin de finestra o porta per poder rebre la llum de l'exterior.
Les cambres s'agrupen en 4 zones principals: Zona de treball i serveis, zona per dormir i d'aïllament, zona per viure i estar i zona d'accés i circulació.
Orientació
Segons cap a quin lloc mira la casa pot incidir més o menys fort el sol i durant més estona. Potser al Nord, al Sud, al Est o al Oest. La millor es la sud.
Emplaçament
L'emplaçament determina l'ubicació del pis, casa o element a adquirir o llogar. S'indica amb plànol que també s'indican els carrers, transports, punts d'interés, etc. Els emplaçaments poden ser cèntrics o als afores de les ciutats.
 |
| Als afores |
 |
| Al centre |
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)