TRANSISTOR
Transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i emissor. Físicament, la base sempre està entre l'emissor i el col·lector: un petit corrent o voltatge aplicat a un dels terminals controla el corrent als altres dos. El transistor és el component principal de tota l'electrònica moderna i pedra angular dels dispositius electrònics moderns, i s'utilitza en ràdio, telefonia, ordinadors i altres sistemes electrònics. El transistor se cita sovint com un dels majors èxits del segle XX, i alguns el consideren un dels més importants avenços tecnològics en la història de la humanitat. Alguns transistors són envasats individualment, però la majoria es troben en circuit integrats.
RESISTÈNCIES
La resistència elèctrica o resistor és un component
electrònic de dos terminals que ofereix resistència al pas del corrent
elèctric, d'acord amb la Llei d'Ohm.
CODI DE COLORS
NTC / PTC
Augmenta la resistència segons la temperatura
LDR
Resistència segons el llum
Resistors ajustables, s'utilitzen quan la necessitat d'ajust no és
freqüent, es posen sobre la placa del circuit imprès i, per tant són poc
accessibles.
Un potenciómetre.
Resistors ajustables i variables
Amb el terme de resistències ajustables es designa un tipus de
resistor que permet una certa regulació dels paràmetres elèctrics de
resistència, corrent i tensió, però només es pot ajustar un nombre
limitat de vegades. Disposen de tres terminals, dos determinen una
resistència R constant i el tercer és mòbil, de manera que és possible
ajustar la resistència entre 0 i R en funció de la posició que ocupi
aquest contacte mòbil.
DIODES (I LED)
Un
díode LED,
acrònim anglès de
Light Emitting Diode (
díode emissor de
llum) és un dispositiu
semiconductor que emet llum incoherent d'espectre reduït quan se'n polaritza de forma directa la unió PN i és travessat per
corrent elèctric. El
color
depèn del material semiconductor emprat en la construcció del díode, i
pot variar des de l'ultraviolat, passant per l'espectre de llum visible,
fins a l'infraroig. El dispositiu semiconductor està comunament encapsulat en una coberta de
plàstic
de major resistència que les de vidre que usualment s'usen en les
peretes. Encara que el plàstic pot estar acolorit, és només per raons
estètiques, ja que això no influïx en el color de la llum emesa.
CONDENSADOR
Un condensador és un dispositiu que emmagatzema energia en el camp elèctric que s'estableix entre un parell de conductors els quals estan carregats però amb càrregues elèctriques oposades. Històricament els condensadors han adoptat la forma d'un parell d'armadures de metall,
ja siguin planes o enrotllades en un cilindre, però de totes maneres
entre qualsevol parell de conductors en qualsevol disposició sempre es
dóna el fenomen de la capacitància.
FONT DE TENSIÓ
Font de tensió en
electricitat és un element del circuit on el voltatge que hi passa és independent del corrent que hi passa. Una font de voltatge és el
dual d'una
font de corrent. En anàlisi una font de voltatge subministra un potencial constant (de
corrent continu o
corrent altern) entre els seus terminals per qualsevol corrent que hi flueixi. En el món real les fonts elèctriques, com són les
piles, les
bateries, els
generadors o els sistemes d'energia poden ser modelats per a propòsits d'anàlisi com una combinació d'una font de voltatge ideal i una combinació ideal d'elements d'
impedància elèctrica.
CIRCUITS
En
electrónica, “circuito impreso”, “plaqueta de circuito impreso” mal traducida como “"tarjeta" de circuito impreso” (del inglés: Printed Circuit Board, PCB), es la superficie constituida por caminos, pistas o buses de material
conductor laminadas sobre una base no conductora. El circuito impreso se utiliza para conectar eléctricamente a través de las pistas conductoras, y sostener mecánicamente, por medio de la base, un conjunto de componentes electrónicos. Las pistas son generalmente de
cobre mientras que la base se fabrica generalmente de resinas de
fibra de vidrio reforzada,
Pertinax, pero también
cerámica,
plástico,
teflón o
polímeros como la
baquelita.
La placa de proves, també coneguda com a
protoboard o breadboard, és una placa d'ús genèric reutilitzable o semi permanent, usada per construir
prototips de
circuits electrònics amb
soldadura o sense. Normalment s'utilitzen per a la realització de proves experimentals. A més dels Protoboard plàstics, sense soldadura, també existeixen al mercat altres models de plaques de prova.
ESQUEMES DE CIRCUITS I SIMBOLS D'ELEMENTS
ESQUEMA CICRUIT ELÈCTRIC
ESQUEMA DIVISOR DE TENSIÓ
SíMBOLS DE CIRCUITS ELECTRÒNICS